No hi ha cap regla ortogràfica que expliqui quan hem d’escriure l·l, ja que depèn de l’etimologia de la paraula.

No obstant, ens pot ajudar saber que, tot i que hi ha excepcions, sovint s’escriuen amb l·l:

A) Les paraules, i els seus derivats, que comencen en:

1. Al·l + vocal: al·licient, al·lucinar, al·lèrgic, al·lusió…
2. Il·l + vocal: il·lusió, il·legal, il·luminat, il·legítim…
3. Col·l + vocal: col·legi, col·laborar, col·lecció, col·locar…

B) Les paraules, i els seus derivats, que acaben en:

1. -el·la: novel·la, aquarel·la, varicel·la, franel·la, mortadel·la, parcel·la…
2. -il·la: goril·la, clorofil·la, tranquil·la, til·la, Camil·la…

Hi ha mots, o els seus derivats, que no comencen ni acaben com hem esmentat, però que també s’escriuen amb l·l. Els més corrents són els següents:

apel·lar
bèl·lic
Brussel·les
cal·ligrafia
circumval·lació
constel·lació
corol·la
cèl·lula
el·lipsi
estel·lar
excel·lent
fal·laç
fal·lera
hel·lènic
idil·li
imbecil·litat
instal·lar
intel·ligent
interpel·lar
libèl·lula
medul·la
metàl·lic
mil·lenari
mil·límetre
miscel·lània
mol·lusc
nul·la
paral·lel
pel·lícula
penicil·lina
pol·len
pol·lució
putxinel·li
pàl·lid
ral·li
rebel·lió
rebel·lia
satèl·lit
sol·licitar
síl·laba
tranquil·litat
vel·leïtat
violoncel·lista

Hi ha parelles de mots que tenen un significat diferent segons si s’escriuen amb l·l o amb l:

al·locució (discurs) / elocució (dicció)
al·ludir (esmentar) / eludir (evitar)
anul·lar (derogar) / anular (nom d’un dit; que té forma d’anell)
cel·la (apartament petit) / cela (verb celar)
rebel·lar-se (contra una dictadura) / revelar (unes fotografies, la veritat)
vil·la (casa) / vila (població)